Back Groot Ierse Hongersnood Afrikaans مجاعة أيرلندا الكبرى Arabic Gran fame irlandesa AST Böyük aclıq (İrlandiya) Azerbaijani Голям глад (Ирландия) Bulgarian Naonegezh Vras Iwerzhon Breton Velika glad u Irskoj BS Velký irský hladomor Czech Newyn Mawr Iwerddon Welsh Hungersnøden i Irland 1845-1849 Danish

Gran fam irlandesa

Plantilla:Infotaula esdevenimentGran fam irlandesa
Imatge
Map
 53° 21′ N, 7° 55′ O / 53.35°N,7.92°O / 53.35; -7.92
Nom en la llengua original(ga) an Gorta Mór
(en) the Great Famine Modifica el valor a Wikidata
Tipusfam Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1845 - 1852 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióilla d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
CausaPhytophthora infestans
laissez faire
colonialisme Modifica el valor a Wikidata

La Gran Fam (en anglès Great Famine o Great Hunger, en irlandès An Gorta Mór, [ənˠ ˈɡɔɾˠt̪ˠə ˈmˠoːɾˠ]) o fam irlandesa de la patata (sobretot fora d'Irlanda)[1][2] fou un període de fam i malalties massives a Irlanda del 1845 al 1852.[3] En ser les zones més greument afectades l'oest i el sud d'Irlanda, on la llengua irlandesa era dominant, el període fou conegut contemporàniament en irlandès com a Drochshaol,[4] traduït lliurement com "els temps difícils" (o literalment "la mala vida"). El pitjor any del període va ser el 1847, conegut com a "47 negre".[5][6] Durant la Gran Fam, al voltant d'1 milió de persones van morir i més d'un milió van fugir del país,[7] fet que causà que la població del país caigués entre un 20 i un 25%; en algunes ciutats va caure fins a un 67% entre 1841 i 1851.[8][9][10] Entre 1845 i 1855, no menys de 2,1 milions de persones van sortir d'Irlanda, principalment en paquebots, però també en vaixells de vapor i bricbarques, un dels èxodes massius més grans d'una sola illa de la història.[11][12]

Una patata infectada amb podriment negre, que mostra símptomes típics de podridura.

La causa immediata de la fam fou una plaga de la patata[13] que va infectar els cultius de patates a tota Europa durant la dècada del 1840, que provocà 100.000 morts addicionals fora d'Irlanda i va influir en bona part dels disturbis de les generalitzades revolucions europees de 1848.[14] A partir de 1846, l'impacte de la plaga va ser agreujat per la política econòmica del govern britànic Whig de capitalisme laissez-faire.[15][16] Les causes llunyanes inclouen el sistema d'absentisme dels propietaris[17][18] i la dependència d'un sol cultiu.[19][20]

La fam fou un moment d'inflexió en la història d'Irlanda,[3] que va formar part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, la capital del qual era Londres, des del 1801 al 1922. La fam i els seus efectes van canviar permanentment el paisatge demogràfic, polític i cultural de l'illa; produí uns 2 milions de refugiats i provocà un descens de la població durant un segle.[21][22][23][24] Tant per als irlandesos nadius com per als de la diàspora resultant, la fam va entrar a la memòria popular.[25] Les tenses relacions entre molts irlandesos i el seu govern britànic van empitjorar encara més a causa de la fam, augmentaren les tensions ètniques i sectàries i impulsaren el nacionalisme i el republicanisme tant a Irlanda com entre els emigrants irlandesos d'arreu del món. El documentalista anglès John Percival va dir que la fam "es va convertir en part de la llarga història de traïció i explotació que va provocar el creixent moviment per la independència a Irlanda". L'estudiós Kirby Miller assenyala el mateix punt.[26][27] En anglès, existeix un debat pel que fa a la nomenclatura de l'esdeveniment, si s'utilitza el terme "Famine" (Fam), "Potato Famine" (Fam de la patata) o "Great Hunger" (Gran Fam), l'últim dels quals alguns creuen que recull amb més precisió la complicada història de l'època.[28]

La plaga de la patata va tornar a Europa el 1879, però, en aquest moment, la Guerra de la Terra (un dels moviments agraris més grans que es va produir a l'Europa del segle xix) havia començat a Irlanda.[29] El moviment, organitzat per la Lliga de la Terra, va continuar la campanya política a favor de les Tres F.[30] que va ser dictada el 1850 per la Tenant Right League durant la Gran Fam. Quan la plaga de les patates va tornar a Irlanda durant la fam de 1879, la Lliga va boicotejar "els propietaris notoris" i els seus membres van bloquejar físicament els desnonaments dels agricultors; la consegüent reducció del nombre de persones sense llar i l'enderroc d'habitatges va provocar una reducció dràstica del nombre de morts.[31]

  1. ↑ Kinealy, 1994, p. 5.
  2. ↑ O'Neill, 2009, p. 1.
  3. ↑ 3,0 3,1 Kinealy, 1994, p. xv.
  4. ↑ «The Great Famine» (en anglès). duchas.ie. Arxivat de l'original el 12 de maig 2020. [Consulta: 16 febrer 2022]. «An Drochshaol»
  5. ↑ Éamon Ó Cuív. «An Gorta Mór – the impact and legacy of the Great Irish Famine» (en anglès). Arxivat de l'original el 17 de maig 2020. [Consulta: 16 febrer 2022].
  6. ↑ «An Fháinleog» (en anglès). BBC. Arxivat de l'original el 18 d'agost 2020. [Consulta: 17 febrer 2022]. «Capítol 6. "drochshaol, si bé pot significar una vida dura, o temps difícils, també, amb majúscula, té un significat històric específic: Bliain an Drochshaoil significa l'Any de la Fam, especialment 1847; Aimsir an Drochshaoil significa el temps de la Gran Fam (1847–52)."»
  7. ↑ Ross, 2002, p. 226.
  8. ↑ Kinealy, 1994, p. 357.
  9. ↑ (anglès) Cens d'Irlanda 1871: part I, àrea, població i nombre de cases; Ocupacions, religió i educació, volum I, província de Leinster, basat en el declivi de Drumbaragh Townland, pàg. 687
  10. ↑ Michael Carolan. «Éireann's Exiles: Reconciling generations of secrets and separations» (en anglès). irishcentral.com, 21-10-2021. Arxivat de l'original el 18 d'agost 2021. [Consulta: 17 febrer 2022].
  11. ↑ James S Donnelly Jr. The Great Irish Potato Famine (en anglès). The History Press, 2002, p. 181. ISBN 9780752486932. 
  12. ↑ Dave Hollett. Passage to the New World: Packet Ships and Irish Famine Emigrants, 1845-1851. Edició il·lustrada. P.M. Heaton, 1995, p. 103. ISBN 9781872006086. 
  13. ↑ Ó Gráda, 2006, p. 7.
  14. ↑ Ó Gráda, Cormac; Vanhaute, Eric; Paping, Richard. «The European subsistence crisis of 1845–1850: a comparative perspective» (en anglès). Hèlsinki: XIV International Economic History Congress of the International Economic History Association: Session 123, agost 2006. Arxivat de l'original el 17 d'abril 2017.
  15. ↑ Woodham-Smith, 1991, p. 410–411.
  16. ↑ Donnelly, Jim. «The Irish Famine». BBC History, 17-02-2011. Arxivat de l'original el 9 de novembre 2019. [Consulta: 20 desembre 2019].
  17. ↑ Laxton, 1997, p. 68.
  18. ↑ Litton, 1994, p. 89.
  19. ↑ Póirtéir, 1995, p. 19–20.
  20. ↑ Fraser, Evan D. G. «Social vulnerability and ecological fragility: building bridges between social and natural sciences using the Irish Potato Famine as a case study» (en anglès). Conservation Ecology, vol. 2, núm. 7, 30-10-2003. Arxivat de l'original el 14 de febrer 2020 [Consulta: 28 maig 2019].
  21. ↑ Kelly, M.; Fotheringham, A. Stewart «The online atlas of Irish population change 1841–2002: A new resource for analysing national trends and local variations in Irish population dynamics» (en anglès). Irish Geography, Vol. 44, núm. 2–3, 2011, pàg. 215–244. DOI: 10.1080/00750778.2011.664806. «..la població va disminuir dràsticament de 8,2 milions a 6,5 milions entre 1841 i 1851 i després va disminuir gradualment i gairebé contínuament fins als 4,5 milions el 1961»
  22. ↑ «The Vanishing Irish: Ireland's population from the Great Famine to the Great War» (en anglès), 28-01-2013. Arxivat de l'original el 12 de maig 2020. [Consulta: 3 setembre 2018].
  23. ↑ K. H. Connell. The Population of Ireland 1750–1845 (en anglès). Oxford: Greenwood Press (Facsimile of 1950), 1976. ISBN 978-0837176208. .
  24. ↑ Timothy W. Guinnane. The Vanishing Irish: Households, Migration, and the Rural Economy in Ireland, 1850–1914 (en anglès). Princeton University Press, 1997, p. 125. ISBN 978-0691043074. 
  25. ↑ Kinealy, 1994, p. 342.
  26. ↑ Percival, John. Great Famine: Ireland's Potato Famine 1845-51 (en anglès). Diane Publishing Company, 11 de desembre 1995. ISBN 9780788169625 [Consulta: 29 juliol 2020]. 
  27. ↑ Kerby A. Miller. Ireland and Irish America: Culture, Class, and Transatlantic Migration (en anglès). Volum 3. Field Day Publications, 2008, p. 49 (Field day files). ISBN 9780946755394. 
  28. ↑ Casey Egan. «The Irish Potato Famine, the Great Hunger, genocide - what should we call it?» (en anglès). irishcentral.com, 31-05-2015. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2021. [Consulta: 29 gener 2021].
  29. ↑ Tebrake, Janet K. «Irish peasant women in revolt: The Land League years» (en anglès). Irish Historical Studies, vol. 28, núm. 109, maig 1992, pàg. 63–80. DOI: 10.1017/S0021121400018587.
  30. ↑ Free sale, fixity of tenure, fair rent, o sigui "Venda lliure, fixesa de tinença, renda justa"
  31. ↑ Curtis, Lewis Perry «The Battering Ram and Irish Evictions, 1887–90» (en anglès). Irish-American Cultural Institute, vol. 42, núm. 3, 11-06-2007, pàg. 207–228. Arxivat de l'original el 30 de març 2019. DOI: 10.1353/eir.2007.0039 [Consulta: 2 setembre 2018].

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search